Toni Aira

Disponible en castellano
ToniAiraBN

“Si ets peix bullit i tant te fa el que passa al món, segurament t’has equivocat de professió”

Per Patricia Schilt Morales

És doctor però no té estetoscopi. Fa servir corbates fancy i americana, sempre. Toni Aira és alumni de la quinta promoció de periodistes de la nostra Facultat. Fa poc va rebre el Premi Carles Cardó, per «la seva contribució a entendre la política com un exercici basat en la generositat, el compromís i el rigor». En aquesta entrevista, Aira explica el camí que va recórrer per a trobar el seu lloc.

Com et fiques en l’«spindoctorisme» polític?
En realitat, tot neix en aquesta Facultat, i, a més,com totes les coses que passen a la vida: sense buscar-les;són elles que et troben a tu. Quan vaig començar quart curs, amb el professor Francesc Marc Álvaro, que ens feia fer treballs molt específics, en vaig fer un de molt concret sobre una força política que es deia Nacionalistes d’Esquerres, que ja no existeix, i a ell li va agradar perquè era molt diferent i em va posar molt bona nota. Però va haver-hi una companya que va fer un treball sobre una cosa que a mi em va interessar encara més, que eraseguir el creixement mediàtic d’un lideratge polític.I en Francesc Marc em va dir:

«A tu això et podria agradar, i podries remenar alguna cosa per aquí.»

I, com ja he dit –coses que passen en la vida–, en aquell moment vaig fer una proposta i l’Albert Sáez –en aquells anys era vice-degà de recerca de la Facultat— em suggerí que fos el tema de la tesi doctoral. Hi vaig pensar. I aquella proposta va agradar: enla línia de fer derivar una mica el tema d’estudi específic,que m’havia fet gràcia, cap a l’anàlisi del creixement polític d’un lideratge.

La gràcia és que, amb això, quan parles de política i mitjans de comunicació, has de veure que hi ha uns actors que ajuden el líder, i això és el que vaig començar a remenar, que eren els equips dels líders polítics, els assessors d’imatge, de comunicació, d’estratègia.

El 27 de maig de 2008, el professor Aira va defensar la seva tesi doctoral: «La construcció mediàtica de l’agenda política. El pes del màrqueting polític en les estratègies partidistes. El cas de l’enquadrament mediàtic de l’Estatut de Catalunya 2006».
I tenies l’avantatge que era un tema poc explorat aquí?
Aquest món nostre, d’aquí, és molt diferent del món anglosaxó; allà sí que se’n parla. Tant les notícies com les sèries de televisió tenen els assessors de la crònica política, cosa que aquí no passa. Aquí, zero. És clar que parlem dels anys 2002, 2003, 2004, quanem vaig poder ficar molt en aquest món, que em va entusiasmar.Ja que és la fusió de tot: és la fusió del periodisme, de la política i la comunicació, i també tota la literatura que gira al voltant d’això, la ficció, etc. Em va encantar. Per tant, vaig passar a ser una persona que, en un altre país, segurament a Anglaterra, seria un més en aquest sentit, però que aquí, a casa nostra, era algú diferent, perquè ningú altre s’hi havia dedicat.

LibroSpinDoctors

I això comença a canviar, ara?
Ara sí que hi ha gent que ho comença a remenar, però sense cap mèrit especial: no som prou conscients, en aquesta societat, quehi ha moltes més coses que es remenen en la política, més enllà del que veiem tots.Doncs vaig crear un espai, que és el que m’ha ajudat a passar-m’ho molt bé, a conèixer moltíssima gent i a anar-me especialitzant com a periodista.

Com es transforma tot plegat en el concepte d’«Els Spin Doctors»?
Amb els anys, de la tesi va sortir un llibre: Els Spin Doctors (de fet, el nom del programa ve d’aquest llibre). En aquell moment col·laborava en diferents programes, i quan estàs als mitjans i parles de la política i t’ho passes bé i el mitjà agrada a l’audiència,hi ha un retorn per part d’aquesta audiència.


Això té avantatges, oi?
Doncs més d’una vegada algú m’havia preguntat: «Ja que col·labores en diferents programes, per què no penses de fer el teu? Llavors et poses a remenar-ho.La Facultat té molt de link amb tot això,el té temàticament, però sobretot amb la gent, perquè sabia que ho havia de fer amb gent amb qui m’agradés de col·laborar, amb gent que tingui idees.

I en Francesc Canosa era un d’aquests col·laboradors indiscutibles.Sempre hem tingut connexió,ens complementem molt bé des del punt de vista professional, i per això vaig veure clar que si havia de muntar alguna cosa, havia de tenir en Canosa, perquè és una persona molt creativa, que aporta el punt pedagògic a tot. I, per altra banda, la Núria Escalona, que és un crack en el món 2.0.

Equip d'Els Spin DoctorsEl cas és que sempre intento treballar amb gent que professionalment és bona, però sobretot amb aquella amb qui et trobes bé i hi tens connexió. I vam pensar que no necessitàvem gaire més per a fer el programa. Entre els tres ens ho maneguem bé,fem mil coses i no parem.Però estem molt contents: durant les primeres setmanes érem dels més descarregats dels programes online. Té molt retorn i sobretot crea complicitats.
Penses que el Twitter és una bona eina? Els estudiants l’hem de fer servir?
Depèn de si et serveix o no. La Núria, per exemple, sempre em diu:«Les coses no les has de fer servir perquè sí, sinó perquè et són útils o perquè tenen un sentit.»És clar, des d’un punt de vista periodístic, el Twitter no et pot aportar res o et pot aportar moltíssim. És a dir, és simplement que tu sàpigues que això és una eina, que ben utilitzada et pot ser útil, i que, mal utilitzada, sense que tu t’hi aproximis amb una mínima idea de què en vols fer, et pot dispersar molt.

Però jo crec que és molt útil. A mi m’és molt útil:estic al corrent del que passa al món,però, sobretot, em serveix per a fidelitzar certs públics, és a dir, per a interaccionar amb gent que realment pot tenir interès per allò que faig. Fins i tot, els mitjans de comunicació agraeixen molt i valoren –i cada vegada ho faran més– que tinguis una presència a la xarxa i dinamitzis la teva presència en els mitjans. El que fas és xarxa, i això al mitjà li va bé.

Algun consell per als qui serem futurs periodistes?
Sempre dic que afilin la curiositat, i amb això ja ho tindran tot fet. Sempre he estat un personatge que si m’he dedicat al periodisme és perquè m’agrada parlar molt, sóc bastant cul inquiet i, sobretot, sóc curiós. Crec que el periodisme és molt una barreja de tot això.Cal tenir curiositat pel que passa el món;o sigui, si ets peix bullit i tant te fa el que passa al món, segurament t’has equivocat de professió.

Ara, si t’has dedicat a això i realment t’agrada és perquè tens curiositat per alguna cosa. Doncs… busca allò que t’agrada! I si t’agrada alguna cosa, llavors persisteix-hi.No esperis que et vinguin a buscar.Sols et mouràs per estar més present en un món cada vegada més en xarxa si tens curiositat per alguna cosa que en realitat t’agradi. I, a partir d’aquí, dónes un plus al teu treball, que la gent valorarà.