Tania Lobato escriu llibre sobre els nens refugiats de Bòsnia

 
Disponible en castellano

Tania Lobato és l'autora del llibre "Los niños de Bosnia"Imatge cedida per Tania Lobato | Blanquerna Post

Maja Golo Andrić, Amela Voloder, Damir Bukvarević, Jasmin y Amela Adilović, Almir Kasumagić, Amela Barleci, Vlado Arapović, Davor Krautblatt i Mišo Bugarski són algunes persones que durant la guerra i la postguerra dels Balcans van fugir del seu país, Bòsnia, i van ser acollides a Espanya.

Text: Irene Torrecilla

Ara, les seves vivències han estat recollides al llibre Los niños de Bosnia, escrit per Tania Lobato, ex alumna del màster en Periodisme Avançat. Reporterisme (2010).

L’aventura de la Tania va començar durant la llicenciatura, on va fer un treball sobre els Balcans. “Però em vaig endinsar de debò en el tema quan vaig haver de fer el treball final del màster”, explica la Tania des de Madrid.

Lobato comenta que el seu amic David Meseguer (alumni del màster en Periodisme Avançat. Reporterisme, 2010), “coneixia bosnians i em va presentar i facilitar el contacte d’alguns dels testimonis”. Altres els va conèixer per algunes associacions i, fins i tot, pels testimonis. “una vegada ets dins, no costa massa tirar del fil”, assegura la Tania, que també comenta que al principi els testimonis acostumaven a dir que només tenien una hora per parlar amb ella. “Després acabàvem parlant tota la tarda sencera”, afegeix.

Per què vas començar a investigar aquest tema?
És una cosa que va impactar als de la meva generació. Quan va començar jo tenia 8 anys i no sabia què era una guerra, però quan va acabar ja era més conscient i, com a tot arreu es parlava del que havia passat als Balcans, era fàcil conèixer el tema. A més a més, durant aquesta època la meva mare va ser voluntària de la Creu Roja a Madrid, ajudant les famílies que arribaven des de Sarajevo i altres punts dels Balcans per aconseguir-los un allotjament i, per tant, també era quelcom que, en certa manera em tocava de ben a prop.

Va ser fàcil recollir tota la informació?
Com ja havia treballat el tema durant la llicenciatura em va ser fàcil tirar de bibliografies de llibres que havia llegit i d’hemeroteques de diaris com El País, La Vanguardia o Diari de Girona. La premsa del moment ajuda molt i és fàcil trobar coses sobre els Balcans.

Què és el que més et va agradar del màster en Periodisme Avançat. Reporterisme?
Una de les coses que més em van agradar van ser les classes de fotografia amb la Sandra Balsells, vaig aprendre molt durant la seva assignatura. A més a més, ella té molt coneixement sobre Bòsnia i els Balcans i va escriure el pròleg del llibre, em va donar directrius per encarar el reportatge i va revisat el text abans no el publiquessin.