D’intercanvi a l’Uruguai

MontevideoOscar Fraile Chaparro

«Relat de la meva experiència uruguaiana»

Un estudiant de Periodisme, ens explica la seva experiència a Montevideo. D’aquí a dues setmanes se’n va a Santiago de Xile a fer-hi unes pràctiques fins a finals d’any.

Cinc mesos a Montevideo

Per Oscar Fraile Chaparro

He tingut molta sort. Aquests cinc mesos han passat volant i he tingut l’oportunitat de conèixer un altre continent igent de cultures molt diferents, tot i que bona part dels companys parlàvem el mateix idioma. Com podria definir el país per a un estudiant que vulgui venir el pròxim semestre? El primer que ha de tenir present és que la vida és molt diferent que a Barcelona o Espanya. El ritme dels uruguaians és diferent del nostre. S’ho prenen tot amb una mica més de calma, beuen mate constantment, sigui al matí o a la tarda, a la feina o a la universitat. Tot i això, ha valgut molt la pena estar durant tots aquests mesos lluny de casa i viure una realitat totalment diferent.

Tot va començar a finals del mes de febrer. Vam arribar-hi el matí del dia 25 d’aquest mes,en ple estiu. Ens vam trobar amb molta xafogor i uns 35 graus de temperatura, aproximadament. Força diferent del temps que feia aleshores a Barcelona. El primer esdeveniment interessant que vaig poder viure en directe va ser la cerimònia del canvi del president del govern. Es va fer l’1 de març. Hi va haver desfilada pels carrers principals de la capital, fins a arribar a la Plaça Independència, on hi ha l’edifici de la Presidència de la República, un espai molt emblemàtic, ja que allà es pot visitar el monument al general Artigas, l’alliberador de la pàtria, nascuda oficialment com a Província Oriental de l’Uruguai el 27 d’agost de 1828. Després de cinc anys de govern (2010-2015) de Pepe Mujica, Tabaré Vázquez, de la mateixa coalició d’esquerres de Mujica, el Frente Amplio, iniciava la seva segona legislatura pel mes de març d’aquest any. Vázquez ja va ser president del país entre 2005 i 2010.

Vídeo de l’arribada del nou president de la República Tabaré Vázquez i el vicepresident Raúl Sendic | Vídeo de l’Oscar.

Durant tots aquests mesos he pogut conèixer racons del país molt interessants com Cabo Polonio, Punta del Este, com també la capital argentina, Buenos Aires, i Santiago de Xile. Però el millor de tot, sens dubte, han estatels amics amb els quals he compartit aquests cinc mesos. Companys de França, les illes Canàries, evidentment de l’Uruguai, dels Estats Units, d’Alemanya i, sobretot, de Mèxic. Molts mexicans.

Copa AméricaAquests cinc mesos també han passat coses importants a l’Uruguai. Per l’abril, sense anar més lluny, tot el país va quedar trasbalsat per la mort d’un dels seus escriptors més il·lustres, Eduardo Galeano. De fet, la noticia de la seva mort va provocar que s’esgotessin les edicions de la seva novel·la més reconeguda internacionalment, Las venas abiertas de América Latina. Per altra banda, aquest hivern ha estat marcat sobretot per la Copa Amèrica.

Uruguai no era ni de bon tros un dels clars candidats al títol, però era el vigent campió. Finalment va quedar eliminat en vuitens de final contra Xile, que posteriorment acabaria guanyant la seva primera Copa Amèrica en l’edició en què feia d’amfitriona. Curiosament, els estudiants de la Universitat ORT, on he estat jo estudiant, no assistien a classe aquells dies que jugava la selecció, i s’aturaven les classes fins a l’endemà. Fets semblants també s’han donat a Montevideo, sobretot amb les vagues. Les pitjors han estat les d’autobusos –o òmnibus, com diuen aquí–, ja que ni tan sols es convocaven serveis mínims. Els carrers quedaven absolutament deserts i no hi havia manera d’anar a classe si vivies lluny de la Universitat.

Altres coses que també he après són paraules típiques dels uruguaians. Quan volen dir “d’acord”, ells diuen “” (potser per a ells és “Capaz que”). I utilitzen molt la paraula “coso” per a definir tot tipus de coses, ja sigui un instrument per a col·locar la roba o una polsera.

Companys Oscar Fraile

Finalment, he de dir que estic molt content amb la Universitat ORT d’Uruguai. La intensitat de les assignatures com dels treballs ha estat molt alta, igual que la de Barcelona durant els últims quatre anys. Tots els companys s’han portat genialment bé amb mi i agraeixo especialment l’ajuda de la coordinadora de l’oficina de Relacions Internacionals, Miriam Kemna, per totes les facilitats que m’ha donat a mi i als meus companys, com també l’ajuda del meu padrí Tomàs, que m’ha ensenyat els racons més interessants de la capital.

De fet, pròximament hi haurà disponible el vídeo que amb molt de gust vaig enregistrar i que ofereix el meu testimoniatge de l’estada a l’Uruguai. Sens dubte ha estat una experiència molt recomanable i penso que necessària per a tenir una perspectiva del món molt més àmplia.

En el meu cas, vaig voler viatjar al més lluny possible i conèixer els nostres germans del continent hispà. I me n’emporto grans amics i grans experiències. Ara, el meu pròxim destí és Santiago de Xile. Fins a la primera setmana de desembre estaré fent una pràctica en una agència de comunicació que gestiona la comunicació de Novartis, Banc de Xile i Huawei a Xile, entre altres clients. Aquesta serà la meva última parada abans de tornar a casa per Nadal. Tenim previst tornar-nos a veure amb alguns dels amics de l’intercanvi el pròxim estiu a Paris, amb la visita d’una de les companyes mexicanes amb la qual hem compartit residència aquests cinc mesos. Ja estic desitjant retrobar-nos i encara no ens hem acomiadat!