Haikurts

Disponible en castellano

HaikurtsEl Fede i el Jona, dos dels tres creadors del Festival.

“Les fronteres on es situaven els curts s’han ampliat amb internet”

El Fede, el Jona i la Maria són els creadors del Festival de Cinema Haikurts, que aquest any arriba a la seva tercera edició. Tots tres es van graduar a la nostra Facultat fa un parell d’anys, i ara gaudeixen d’una de les seves passions fent-ne un repte.

Per Irene Martínez García

Haikurts

Què és el Festival Haikurts?
És un festival que adapta la mètrica de la poesia haiku, que és un poema de tres versos: el primer de cinc síl·labes, el segon de set i el tercer de cinc.

La conversió que fa el festival és la d’un micrometratge que té tres plans: el primer cinc segons, el segon set i el tercer cinc segons. No aprofundim gaire en la teoria haiku, intentem occidentalitzar-ho al màxim possible. Al final el que busquem és fer un exercici de cinema i no de poesia.

Haikurts bàsicament intenta encoratjar la gent a rodar, perquè en ser un format tant breu i amb unes normes tan senzilles, però que alhora generen un repte, el que nosaltres volem és que la gent agafi una càmera, que gravi amb certa qualitat i després es pugui projectar bé, i que és llanci a fer el seu primer curtmetratge, si és el cas, o que espremi al màxim aquest repte en un format diferent.

Com va sorgir la idea de crear el festival?
Jo, Fede, quan era tercer de carrera vaig descobrir el haiku i em va semblar molt curiós com els japonesos són capaços d’explicar tantes coses en tan poc temps. Llavors se’m va acudir aquesta equivalència entre el vers i el pla, i la síl·laba i el segon, per a fer aquest format haikurt. Ho vaig anar comentant amb els companys de classe i quan vaig parlar amb el Jona i la Maria  vam decidir muntar un festival on a la gent se li exigís explicar alguna cosa amb aquestes normes: en 17 segons poder articular una narració i que realment sorprengués.

En un principi es volia formular entre els qui ens coneixem i ens dediquem a l’audiovisual, una cosa d’amics, però vam pensar en la facultat i el fet de portar-ho a més gent a qui també agradi aquest món i s’apunti a fer coses així.

En el nostre pas per la facultat vèiem que hi havia una manca d’exercicis pràctics, cosa que ara ha canviat positivament, i aquest festival es plantejava com un espai on la gent a qui li passava com a nosaltres doncs tingués una meta, que després de rodar un cap de setmana un curt tinguessin un objectiu sobre aquest treball. Aquí és on vam veure que la facultat era com el centre d’operacions clau per a començar amb això i va ser quan ho vam proposar.

Com es finança un festival com el vostre?
Tenint moltes galtes i poc a perdre. És un festival que neix molt humilment, de fet va començar sense voler esdevenir un festival. Com que la primera edició va funcionar, doncs vam dir muntem-ho bé per a continuar endavant.

La primera vegada ho vam fer sense un euro. Amb molt voluntariat, amb patrocinadors i amb la facultat que ens donava l’espai i part de la comunicació.  Anàvem a les empreses i els presentàvem el projecte perquè si els interessava ens donessin els regals, etc, que per a ells significa un cost mínim. Per exemple, Filmin i els cinemes Renoir i Mélies van participar donant regals com ara entrades de cinema o subscripcions a les seves pàgines, i això els interessa molt perquè és un públic a qui costa molt d’arribar, i a ells no els genera una gran despesa.

En la segona edició vam guanyar un premi de Movistar sobre producció de festivals i vam tenir molts més recursos, perquè van posar diners, la comunicació va ser infinitament més gran, i vam poder fer un festival amb cara i ulls. Ara, a la tercera edició, no tenim aquesta empresa, però tenim altres patrocinadors que, com a la primera edició, ens alliberen de costos.

Amb quins problemes us heu trobat per a tirar endavant el festival?
Una cosa que ens va fer agafar por va ser el moment de ser patrocinats per Movistar a la segona edició. No volíem que el nostre festival estigués associat a cap marca, i per això vam haver de fer la patent de la marca i el logotip. Però no hem pogut patentar la idea, perquè és massa abstracta i no hem trobat la fórmula idònia per a fer-ho.

Un altre problema va ser el fet de contactar al principi de tot amb les empreses: costa molt que et rebin. Et pregunten moltes referències i nosaltres començàvem sense res, més enllà de la idea. Vam haver d’explicar-ho molt bé i reunir-nos amb ells per convèncer-los. El no ja el tens, així que s’ha de provar, però sempre fent-ho bé. Si falles una vegada no tindràs més oportunitats.

Ara, en canvi, ja és més fàcil perquè tenim dades, vídeos, etc, per a mostrar i fer veure que ser patrocinador del nostre festival val la pena.

Creieu que l’àmbit dels curtmetratges és infravalorat o poc reconegut?
És un sector que està submergit. És clar que a tothom li agradaria fer un llargmetratge i que molt poca gent viu del curtmetratge.

Però les fronteres on es situaven els curts s’han ampliat amb internet i els nous llenguatges audiovisuals; ara pots ser youtuber i guanyar-te la vida així. La meta del curt no és estrenar-lo a una sala de cinema.

El que potser sí que ha passat és que s’ha estancat en un format que es situa només per a estudiants o gent que vol començar. Costa menys diners i et pot obrir portes com a carta de presentació.

Quin és el procés de selecció que feu per a triar els millors?
Fem una selecció dels 100 que creiem que passen un control de qualitat mínim. És a dir, l’any passat, per exemple, en van arribar 150 i vam escollir-ne 100 perquè és una xifra rodona, i per temps  vam calcular que són uns 28 minuts en total. No volem que la gala sigui molt pesada, i entre una mica de show, la votació del públic, les projeccions, el lliurament de premis i tot, la gala acaba durant 2-3 hores, que és, per a nosaltres, el que ha de durar una gala amb ritme.

També vam posar aquesta xifra perquè si n’envien molts, no podem donar al jurat, que són sempre tres persones externes i voluntàries, tanta feina. Ells són els qui prenen la decisió final de decidir els guanyadors de cada categoria.

Digueu-me un consell per als estudiants.
Que no es tanquin a res. El món dels festivals és molt interessant i coneixes un munt de gent que després et pot servir per a fer els curts o els llargs que vulguis fer. Cal llançar-se a totes les oportunitats que tinguis i invertir molt el teu temps.

També que rodin molt, que provin i s’equivoquin, que rectifiquin i continuïn rodant. I per últim, cal tenir molt en compte la facultat i els professors, que et donen totes les facilitats possibles i que estan igual d’interessats que tu que es facin projectes audiovisuals. És la primera porta on anar a trucar en començar.