Dinosaurios

Disponible en castellano

“Sitges et dóna el prestigi d’haver guanyat i el reconeixement al treball ben fet”

Per Irene Martínez García

Dinosaurios-entrevistaSón joves, amb una carrera de cinema per endavant i sobretot amb moltíssima il·lusió per a emprendre nous projectes. L’Amanda i el Joaquim són els realitzadors del curtmetratge documental ‘Dinosaurios’, juntament amb la Sílvia i en Francesc.

Avui m’he reunit amb ells per xerrar una estona i que m’expliquin com va anar tot el procés de creació d’aquest treball, que va començar guanyant elpremi al Millor Guió de Nova Autoria a Sitges,fa uns mesos, i que potser en reculli més, ben aviat, a Lanzarote i Andorra.

Com va sorgir Dinosaurios?
Tot va començar al seminari de l’Oriol Gispert de documental, i en principi havia de ser un documental sobre els llocs abandonats, i en concret els ‘urban explorers’, que són gent que es dediquen a visitar llocs abandonats, fan fotos, etc. I tenen unes normes, com ara no poder endur-se res d’aquests llocs o no revelar on estan.

Llavors, la idea era fer això perquè ens semblava molt interessant. Però durant la cerca vam veure que ja hi havia altres coses fetes sobre aquest tema. Aleshores, vist això, en el moment de fer les entrevistes a aquests exploradors, vam descobrir que en allò en què tots coincidien era que el que més els impactava en visitar aquests llocs era tenir l’emoció d’estar visitant un futur apocalíptic, on no hi havia humans.

En base a això vam adonar-nos que preferíem intentar transmetre aquestes emocions que no pas fer el típic documental. I a partir d’aquí vam crear aquesta peça, que és una barreja entre un documental i una ficció experimental. Tot i que la feina prèvia és totalment de documental.

Dinosaurios-equip1

Va ser complicat rodar-lo?
Al principi una mica, perquè vam haver de buscar molts llocs abandonats, per internet, cosa molt complicada, fins que un dels entrevistats ens en va dir algun – i es va saltar les normes.

En un dels llocs on vam anar ens vam trobar que l’estaven tapiant i vam haver de negociar amb els obrers que ens deixessin una mica de temps per a gravar fins que posessin l’última pedra. I posaven alarmes i tot, perquè són llocs una mica perillosos, ja que a vegades estaven en mal estat i es podien ensorrar.

De fet, en el lloc on hi havia els obrers pel setembre havia caigut un tros de sostre i una noia es va trencar una cama. Això l’hi donava un «rotllo» especial… Però no arriscàvem gaire, per si de cas! Pel que fa al rodatge en si, no va ser extremament complicat.

Com va ser l’experiència a Sitges? I rebre la notícia que éreu finalistes i premiats?
Va ser molt guai! Només haver estat nominats ja era una recompensa, no sols de reconeixement, sinó que és un festival que ens agrada i al qual anem cada any a veure pel·lis, i veure el teu treball allà projectat en una pantalla de cine, amb tot d’espectadors, i rebre la seva reacció, i després que guanyés, doncs va ser espectacular!
Quina reacció esperàveu del públic?
Com que era molt experimental no sabíem com reaccionaria la gent. Però en general va agradar bastant. Hi ha gent que no l’entén gaire i altra que sí… ja ja! Al dia següent es va publicar una crítica d’un home que l’havia vista allà, i era força bona! A més, ens van donar el premi; així que el balanç va ser positiu, oi? (rient).
Quin creieu que és el secret de l’èxit del vostre curt?
Que és diferent de la resta. No és un documental ni una ficció clàssica. Sobretot quan li posen l’etiqueta de documental dins dels festivals trenca molt amb la resta, perquè té una part ficcionada, no hi ha declaracions, etc. I tracta un tema de forma documental, però d’una forma més poètica, i això, doncs, li dóna un toc diferent i abstracte.
Us ha obert portes en el món professional?
Que et donin el premi a Sitges t’obre les portes cap a altres festivals, ja que s’hi fixen més. Per una part és el prestigi d’haver guanyat en un festival com aquest i, per una altra, el reconeixement al treball ben fet.

I de cara a fer un nou projecte, doncs com a carta de presentació genera més confiança a un possible inversor o a una productora quan els presentem un projecte nou que vulguem fer.

Com a equip, teniu projectes de futur?
Com a grup, l’Amanda i el Joaquim amb dos alumnes més de la universitat, després d’acabar Dinosaurios, vam crear una petita productora per a fer ficcions i cosetes pròpies, donant sortida a les nostres idees sense haver de seguir cap patró o normes d’algú altre
Tornant al món laboral... Què ens podem trobar?
A veure, no és fàcil. Has de treballar moltíssim. És més fàcil crear la feina tu mateix que anar a buscar-la. Per això nosaltres també hem optat per treballar pel nostre compte, ja que en ser joves i acabar de sortir, doncs és complicat que et donin confiança al cent per cent com a guionista, per exemple. Si fas pel teu compte, doncs vas agafant més experiència amb la càmera, amb els rodatges, fent més guions, etc, I després tens més recursos per a presentar.
Què és el millor i el pitjor amb què es troba un alumne de cinema quan acaba?
El pitjor és que hi ha molta competència i que l’alumne té poca pràctica de realització de curtmetratges, perquè la nostra universitat és més teòrica i potser li falta més habilitat en la part de filmar, d’il·luminació o de rodatge, per exemple.

Ara, per altra banda, tens una preparació més sòlida quan surts a l’hora de fer un dossier de vendes o d’encarar un projecte que la que poden tenir altres estudiants que no són d’aquí. És una balança amb què et trobes quan surts, que, com bé dius, té pros i contres, però potser s’hauria d’equilibrar.

Quin consell donaríeu a tots aquells que ara comencen amb els seus primers projectes?
Ser més proactius i intentar fer més coses pel compte propi, practicar molt. A vegades als alumnes ens falta aquesta part d’iniciativa pròpia per a fer més coses. Posar en pràctica tota la teoria que aprens aquí, perquè en els rodatges és on veus si les coses funcionen o no, i què cal millorar.