Dani Senabre, Tu diràs

Disponible en castellano

Dani Senabre (Periodisme, 6a Promoció), director i conductor del programa de ràdio esportiu Tu diràs de RAC1. Wayra Ficapal
Text: Sònia de Jaime

És l’hora de passar-s’ho bé”, així comença cada nit el seu programa Dani Senabre (Periodisme, 6a Promoció), director i conductor del programa de ràdio esportiu Tu diràs de RAC1.

La revista Feedback d’Alumni el va entrevistar i, ara, podràs llegir el que Senabre va respondre:

Vas començar a treballar gairebé alhora que a estudiar periodisme, Quin va ser el camí fins RAC1?
Vaig tenir la sort d’obtenir una beca a Ràdio Barcelona (SER) per a l’estiu… i ja m’hi vaig quedar durant deu anys, la majoria al programa La Graderia. Compaginar-ho amb la carrera de periodisme em va fer gaudir més de classes com les del Ramon Besa, perquè tot el que deia ho podia aplicar.

Va haver-hi un punt en què la feina a la SER no m’omplia i ho vaig deixar. Després de sis mesos sense fer res em vaig incorporar a la Cope i un any després en Raül Llimós -cap d’esports de RAC1– em va trucar.

Què tal el repte de substituir en Joan Maria Pou?
Era un repte total, pel Pou i pel que significa, però també perquè l’havien fet en Basté i en Bosch i posar-se allà davant… Feia respecte, però també il·lusió.
T’espantava introduir canvis?
El programa anava bé i jo no volia carregar-me res. Però li volia donar el meu aire. El Pou és més periodista que jo, té més solvència, més presència, i jo sóc més gamberro i esbojarrat. Al Tu diràs li volia donar aquest toc i crec que ho hem aconseguit, és més xou del que era abans.
Part de l’èxit respon a què heu aconseguit captar públic jove?
Sabem que el nostre increment és en públic jove. No hem perdut l’oient de sempre, però n’hem guanyat de nous, sobretot amb continguts com l’NBA i el motor que atrauen més a gent jove. Fins i tot música.
La música diferencia molt el teu programa, són seleccions teves?
És una de les meves obsessions en tots els programes que he fet. M’hi passo hores. És una malaltia, ho gaudeixo molt!
T’omple el que fas ara?
És el meu millor moment professional. Un moment d’equilibri entre totes les coses negatives d’aquesta professió i totes les positives. Accepto unes i gaudeixo de les altres, realment és el meu millor moment. Estic en una ràdio amb en Basté i el Clapés, per poder demanar-los consells, treballar en aquesta ràdio en el moment que està vivint…  per mi és molt millor que el que he fet abans.
I si amb 32 anys ja ets on ets, què busques en el futur?
Potser vinc a treballar a la universitat -riu-. No en tinc ni idea. Una de les coses que vaig aprendre a la SER és que no es pot preveure res.
I saltar a la informació general?
No. Ni em sento preparat, ni em crida fer actualitat. Abans em veig fent un programa sobre música o cinema. La Facultat em va aportar molts coneixements de cultura general, sobretot de cinema. Ara són temes que m’apassionen.