Albert Sáez

Disponible en castellano

Albert Sáez“El periodisme després de Twitter”… segons Albert Sáez

Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico va presentar el seu llibre a la nostra Facultat: «El periodisme després de Twitter. Notes per a repensar l’ofici». Avui l’entrevistem.

Per Patricia Schilt

asAEZ-LIBRO

Creu que “vivim un moment de transició”. Què pensa l’Albert Sáez de la manera de fer periodisme en l’actualitat? “Els teòrics fan servir una paraula més precisa com disrupció, un terme extret de la física, que significa que els gasos que estan a punt de canviar d’estat no alteren la seva composició. Es diu que viuen un moment de disrupció“.

Si hem de dir que li passa al periodisme ara, direm que el que és vell no s’ha acabat i el que és nou no està plenament identificat. Això és allò sobre què reflexiono en el meu llibre, sobre què és realment nou del que sembla nou, i sobre què és tan essencial en el periodisme que ha de superar aquesta transició perquè, si no, deixaríem de fer periodisme. El monopoli de la informació ja no és només dels mitjans de comunicació, per a publicar una cosa ja no has d’anar necessàriament a un diari, a una televisió o una ràdio, sinó que publiques les coses al Facebook, al Twitter a un bloc.

Penses que amb l’ús de les xarxes es pot fer un bon periodisme?
Jo crec que en alguns aspectes les xarxes poden ajudar a fer millor periodisme. Les xarxes ens ajuden a gestionar molt millor allò que anomenem breaking news, les notícies d’última hora, perquè qualsevol persona que és testimoni d’un fet, d’una catàstrofe, d’un atemptat, d’un incendi té la capacitat alertar que s’ha produït aquest fet, publicant-ho a les seves xarxes socials, té la capacitat de captar imatges d’aquest fet, de fer vídeos d’aquests fets, de recollir testimonis d’aquests fets; abans els periodistes sempre arribàvem tard, i per tant això és un avantatge.

Ens hem de concentrar a verificar aquestes fonts, aquesta és l’essència del periodisme, ja no és publicar sinó que és verificar el que es publica.

Les xarxes han canviat el periodisme?
Les xarxes han accentuat un element que ja era central del periodisme, però que en l’etapa anterior quedava amagat per altres coses, i ara, en canvi, ens hi podem concentrar més, podem dedicar-hi més esforços, podem preparar-nos millor, tenim més elements per a verificar la informació, i, després de verificar-la, interpretar-la i explicar-la. Per tant, aquest és el nucli del periodisme. Potser el periodisme s’havia perdut una mica i amb les xarxes tenim la possibilitat de recuperar-lo.

El degà de la Facultat, Josep Maria Carbonell; la directora d'El Matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas; el professor Saez, l'editora Laia Climent i el director d'El Periódico, Enric Hernández.El dia de la presentació del llibre, a l’auditori de la Facultat: El degà de la Facultat, Josep Maria Carbonell; la directora d’El Matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas; el professor Sáez, l’editora Laia Climent i el director d’El Periódico, Enric Hernández.

Què suposa haver guanyat el premi Joan Fuster?
D’una banda és una responsabilitat perquè és una referència en el món de l’assaig, i portar el seu nom sempre és un compromís. Després també és l’oportunitat de compartir, discutir i debatre una part de la meva feina de reflexió acadèmica i professional.
Com és per a tu el bon periodisme?
El bon periodisme sempre ha estat el mateix: localitzar bones històries, entendre-les i explicar-les. I això no ens ha de fer por, que ara tenim eines per a localitzar-les que abans no teníem, tenim eines per a verificar-les que abans no teníem, i tenim eines per a explicar-les que abans no teníem, però les haurem d’incorporar.
Quin creus que és el futur d’aquesta professió?
Jo sóc optimista respecte al periodisme i als periodistes, sóc menys optimista respecte als mitjans de comunicació. Això també ens afecta els periodistes perquè treballem en els mitjans de comunicació. Però sóc optimista: crec que el gran repte que tenim és el de buscar un model de finançament que faci que això pugui continuar sent una activitat econòmica i, per tant, pugui continuar sent una professió. Crec que és una qüestió d’assaig-error, anar provant formules fins que les trobem. La forma de finançar el periodisme a través dels mitjans de comunicació, a través de la publicitat ha funcionat durant 60 anys, però ara n’hem de buscar una altra. Crec que si som capaços de fer bon periodisme, o de fer periodisme, i fent periodisme aconseguim retrobar-nos amb el públic, el públic trobarà la manera que li sembli raonable de retribuir aquesta feina i de retribuir aquest esforç.
Algun consell per als qui sortim al mercat professional aquest any?
El periodista necessita gruix, el periodista més manipulable és el periodista ignorant. Necessites capacitat d’interpretar el que passa, capacitat de narrar el que passa, i això no ho sap fer tothom i no té per què fer-ho tothom. De mirar-ho ho pot fer tothom, però interpretar no ho pot fer tothom; comentar ho pot fer tothom, explicar no ho pot fer tothom. Per tant, sempre recomano com més gruix un tingui més coses veurà, més coses entendrà, més coses podrà explicar i, per tant, més connexió tindrà amb el públic, perquè el públic quan veu algú que sap d’una cosa, connecta; allò que no accepta el públic és la ignorància.

Què heu de fer? Teniu un avantatge brutal sobre les altres generacions, que és que per a vosaltres aquesta tecnologia ja és la vostra tecnologia. Això és un avantatge competitiu, perquè a més coneixeu molt millor les potencialitats que té per a explicar les coses que no pas nosaltres. Si penseu que amb això en teniu prou, possiblement no fareu res; a això sumeu-hi coneixement, capacitat d’interpretar, consciència que feu una activitat intel·lectual, no manual. Per tant, aprendreu molt de temes que us agradin, que us apassionin, que us interessin.

Què suposa portar un diari com El Periódico?
En aquests moments significa sobretot reinventar, una tasca bonica però molt arriscada, contínuament ens hem de plantejar si el que fem ho fem bé, si ho fem de la manera que ho hem de fer, si ho haurem de fer d’una manera diferent, si hauríem de fer altres coses. I això és molt bonic, però també molt arriscat, perquè pots cometre molts errors i ho fem en un entorn de dificultats econòmiques de tot el sector de la premsa. A què em dedico?  A pensar com podem produir millors continguts, i quins continguts produir, i com els hem de produir per a poder-los distribuir, no sols a través del paper, que hem de continuar traient el diari, sinó també a través dels dispositius on la gent s’informa, al Twitter, al Facebook, a Instagram.
I finalment, explica’ns una mica l’experiència de ser docent en aquesta universitat?
Això és el millor que faig cada dia, bàsicament per tres motius; primer perquè aprenc moltes coses, és a dir, amb els alumnes puc aprendre i m’ensenyen molt; el segon motiu, perquè ensenyar et permet d’ordenar les idees, quan has d’explicar el que fas, fas una feina de reflexió i d’introspecció, de  preguntar-te “això per què ho fem així?”; i el tercer motiu perquè estem construint el futur i hem d’aconseguir que els alumnes facin les coses millor que els professors. Vull que acabeu sent els meus caps.